En un món on l'habitatge hauria de ser un refugi segur i garantit per a totes les persones, avui ha esdevingut un luxe que molts no ens podem permetre. L'habitatge no és cap privilegi ni caprici: és un dret fonamental. Està consagrat a les nostres lleis i als acords internacionals que prometen protegir-nos. Tot i això, la realitat desmenteix aquestes promeses. Cada cop més persones es veuen obligades a triar entre pagar un lloguer desorbitat o cobrir altres necessitats bàsiques. D'altres, simplement, es queden sense opcions.

Aquest 2024, a Catalunya, vuit persones han mort perquè no tenen casa, una xifra devastadora que crida a actuar urgentment. No són números, són vides. Vides truncades per la indiferència d'un sistema que prioritza el benefici per sobre de la dignitat. Quan el preu d'un sostre supera el preu de la vida, ens enfrontem a una crisi que no es pot ignorar. Perquè no tenir casa mata, mata de fred, mata de malalties, mata d'esgotament i desesperança.

Exigim una resposta immediata i real: polítiques que frenin l'especulació, que regulin els preus de lloguer i que ampliïn el parc de vivenda pública. No podem permetre que més persones perdin la vida per una cosa tan bàsica com un lloc on viure. És hora de lluitar perquè això sigui una realitat, perquè ningú més mori als carrers de Catalunya ni a cap altre lloc. Perquè defensar la vivenda és defensar la vida